De Jonathan Littell: Les benignes.
Fins a la p. 275. En el pròleg fa un experiment que sovint he intentat fer: aquell de posar les víctimes mortals de qualsevol conflicte bèl·lic l'una darrera l'altra, pensant-les, una per una, fins que deixen de ser un número. Terrorífic, impensable, desesperançador. A continuació, un relat militar cru, ple de paraules que descriuen càrrecs i sigles militars alemanyes dels anys 30, de les quals s'ha de passar per sobre si es vol llegir sense marejar-se. M'interessa i m'enganxa, alhora que ja m'ha provocat més d'un malson.
De Yasunari Kawabata: La casa de les belles adormides.
Fins a la p. 35. En un petit hostal, al Japó del segle passat, els vells paguen per dormir al costat d'una jove nua i sedada, amb el compromís de no tocar-les. Curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada