The Lady of Shalott - Part IV

I a la fi, els últims versos. Un final de conte ben romàntico-decimonònico-dramàtic.  
I love it!

"The Lady of Shalott" by John William Waterhouse

IV

In the stormy east-wind straining,
Amb la força del tempestuós vent de l'est,
The pale yellow woods were waning,
els boscos d'un groc pàl·lid defallien,
The broad stream in his banks complaining.
l'ample torrent es planyia a la riba,
Heavily the low sky raining
pesadament, queia la pluja del cel baix,
Over towered Camelot;
sobre l'emmurallada Camelot.
Down she came and found a boat
La Dama baixà i trobà una barca
Beneath a willow left afloat,
que surava sota un salze,
And round about the prow she wrote
i al voltant de la proa hi va escriure:
The Lady of Shalott
"la Dama de Shalott".

A cloudwhite crown of pearl she dight
Duia una corona blanca de perles
All raimented in snowy white
revestida d'un blanc com la neu
That loosely flew, (her zone in sight,
que voleiava lliurement, (ben bé a la vista,
Clasped with one blinding diamond bright,)
abraçada amb un brillant diamant encegador,)
Her wide eyes fixed on Camelot
i els seus ulls ben oberts, mirant cap a Camelot.
Thought the squally eastwind keenly
Mentre el vent de l'est, turbulent i afilat
Blew, with folded arms serenely
bufava, serenament, amb les mans plegades,
By the water stood the queenly
lliscava per l'aigua la reial
Lady of Shalott.
Dama de Shalott.

And down the river's dim expanse
I avall, endinsant-se en la foscor del riu,
Like some bold seer in a trance,
com una audaç visionària en trànsit
Seeing all his own mischance -
contemplant el seu infortuni,
With a glassy countenance
amb mirada vidriosa,
Did she look to Camelot.
va mirar cap a Camelot.
And at the closing of the day
I mentre el dia arribava a la fi,
She loosed the chain and down she lay;
va deslligar la cadena i es va deixar endur.
The broad stream bore her far away,
La corrent se la va endur ben lluny,
The Lady of Shalott.
a la Dama de Shalott.

Lying, robed in snowy white
Ajaguda, amb un vestid blanc com la neu
That loosely flew to left and right --
que voleiava lliure a banda i banda,
The leaves upon her falling light --
les fulles queien lleugeres
Thro' the noises of the night,
enmig dels sorolls de la nit,
She floated down to Camelot:
mentre navegava cap a Camelot.
And as the boat-head wound along
I mentre la proa obria pas,
The willowy hills and fields among,
els turons de salzes i els camps a través
They heard her singing her last song,
van sentir com cantava la seva última cançó,
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.

As when to sailors while they roam,
Talment com quan els mariners naveguen
By creeks and outfalls far from home,
per rierols i cascades, lluny de casa,
Rising and dropping with the foam,
pujant i baixant amb l'escuma,
From dying swans wild warblings come,
arriben salvatges refilets de cignes moribunds
Blown shoreward; so to Camelot
cap a la riba; i també cap a Camelot.
Still the boat-head wound along
Mentre la proa obria pas,
The willowy hills and fields among,
els turons de salzes i els camps a través
They heard her chanting her deathsong
van sentir com cantava la seva cançó de mort,
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.



Heard a carol, mournful, holy,                       
Van sentir una tonada, trista, sagrada,
Chanted loudly, chanted lowly,
cantada en veu alta, cantada humilment,
Till her blood was frozen slowly,
fins que la sang se li gelà a poc a poc
And her eyes were darkened wholly,
i tancà els ulls a la fosca més absoluta,
Turn'd to towered Camelot.
virant cap a l'emmurallada Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
Abans d'arribar amb la marea
The first house by the water-side,
a la primera casa de la riba,
Singing in her song she died,
morí cantant la seva cançó,
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.

"The Lady of Shalott" by Arthur Hugues

Under tower and balcony,
Sota les torres i els balcons,
By garden-wall and gallery,
pels murs del jardí i les galeries,
A gleaming shape she floated by,
com una ombra resplendent surava,
Dead-pale between the houses high,
pàl·lida de mort entre les altes cases,
Silent into Camelot.
i en silenci, entrà a Camelot.
Out upon the wharfs they came,
Tots van córrer cap als molls,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
cavallers i ciutadans, senyors i dames.
And round the prow they read her name,
I al voltant de la proa van llegir el seu nom:
The Lady of Shalott.
"la Dama de Shalott".

They crossed themselves, their stars they blest,
Es van senyar, van beneïr les seves condecoracions,
Knight, minstrel, abbot, squire and guest,
cavallers, joglars, abats, escuders i convidats.
There lay a parchment on her breast,
Van veure que al seu pit hi duia un pergamí
That puzzled more than all the rest,
que va desconcertar, encara més,
The wellfed wits at Camelot.
els enginys més ben alimentats de Camelot.
"The web was woven curiously,
"El tapís fou teixit amb curiositat,
The charm is broken utterly,
l'encant s'ha trencat del tot.
Draw near and fear not -- this is I,
Apropeu-vos i no tingueu por. Aquesta sóc jo,
The Lady of Shalott."
la Dama de Shalott." 

"Lady of  Shalott arriving at Camelot" by G. E. Robertson

Who is this? And what is here?
Qui és? I què hi fa, aquí?
And in the lighted palace near
I en el palau il·luminat
Died the sound of royal cheer;
morí el so de l'animació reial
And they crossed themselves for fear,
i tots se senyaren amb temença,
All the Knights at Camelot;
tots els cavallers de Camelot.
But Lancelot mused a little space
Però Lancelot medità un instant
He said, "She has a lovely face;
i va dir: "Té un rostre preciós.
God in his mercy lend her grace,
Déu misericordiós la tingui a la seva glòria,
The Lady of Shalott."
a la Dama de Shalott."

El vídeo -oh, surprises del destí- subtitulat en portuguès !!!

Both sides now

No cal dir gaire res més.

Bows and flows of angel hair and ice cream castles in the air
Arcs i dolls de cabell d'àngel, castells de gelat al cel,
And feather canyons everywhere, i've looked at cloud that way.
i muntanyes de plomes per tot arreu. He vist els núvols així.
But now they only block the sun, they rain and snow on everyone.
Però ara només tapen el sol. Deixen caure pluja i neu per sobre de tothom.
So many things i would have done but clouds got in my way.
Hauria fet tantes coses ... però els núvols van interferir en el meu camí.

I've looked at clouds from both sides now,
He mirat els núvols pels dos costats, ara,
From up and down, and still somehow
per sobre i per sota i encara, d'alguna manera,
It's cloud illusions i recall.
Són els núvols il·lusoris, els que recordo.
I really don't know clouds at all.
Realment, no conec gens els núvols.

Moons and junes and ferris wheels, the dizzy dancing way you feel
Llunes i junys, i rodes de la fortuna. Et sents com en una dansa vertiginosa
As every fairy tale comes real; i've looked at love that way.
quan cada conte de fades esdevé real. He vist l'amor d'aquesta manera.
But now it's just another show. you leave 'em laughing when you go
Però ara, això és tan sols una altra actuació. Deixa'ls que se'n riguin quan marxis.
And if you care, don't let them know, don't give yourself away.
I si t'importa, no deixis que ho sàpiguen: no et rendeixis.


I've looked at love from both sides now,
He mirat l'amor des dels dos costats, ara,
From give and take, and still somehow
he donat i he rebut i encara, d'alguna manera,
It's love's illusions i recall.
és la il·lusió de l'amor el que recordo.
I really don't know love at all.
Realment, no sé res de l'amor.


Tears and fears and feeling proud to say "i love you" right out loud,
 Llàgrimes i temors, i el sentiment d'orgull en dir "t'estimo" alt i clar.
Dreams and schemes and circus crowds, i've looked at life that way.
Somnis i plans i circs en públic. He vist la vida així.
But now old friends are acting strange, they shake their heads, they say
Però avui, els vells amics actuen de manera estranya, sacsegen el cap i diuen
I've changed.
que he canviat.
Well, something's lost but something's gained in living every day.
Bé, alguna cosa perdem, però també en guanyem d'altres, vivint cada dia.

I've looked at life from both sides now,
He mirat la vida des de les dues bandes, ara,
From win and lose, and still somehow
He guanyat, he perdut i encara, d'alguna manera,
It's life's illusions i recall.
són les il·lusions de la vida, les que recordo.
I really don't know life at all.
Realment, encara no conec res de la vida.

Joni Mitchell (la traducció és meva)

Balls robats (Sense ficció, 2011) - El documental que ha propiciat aquest post.

Deliris de grandesa

Sleeping beauty, de Henry Meynell Rheam

Somiava que habitava en murs de marbre
rodejada de vassalls i servents,
i per tots aquells que es congregaven entre aquells murs,
jo n'era l'esperança i l'orgull.
Acumulava incomptables riqueses
i tenia un noble nom ancestral.
Però també somiava el que més em plaïa:
que tu m'estimaves igual.

Que tu encara m'estimaves igual.


Somiava que els pretendents em prenien la mà,
que cavallers agenollats
i amb vots irresistibles per cap altra cor de donzella,
es comprometien a ser-me fidels.
I vaig somiar que un d'aquests nobles hostes
demanava la meva mà.
Però també somiava el que més m'encantava:
que tu m'estimaves igual.
Que tu encara m'estimaves igual.

I Dreamt I Dwelt in Marble Halls or The Gipsy Girl's Dream és una ària molt popular en països anglosaxons, que forma part de l'òpera The Bohemian Girl (Michael William Balfe, 1843). Jo la vaig conèixer a través de la versió d'Enya (Sheperd moons, 1991). Martin Scorsese la va utilitzar en la meravellosa adaptació al cinema d'Age of Innocence (1993).

La traducció és meva i ben meva.

Si tingués una nena petita per fer-la dormir ... aquesta és una de les cançons destinades a ser de bressol in Lórien's home.


En aquest Tube, una magnífica versió de Joan Sutherland:

The Lady of Shalott - Part III

Lady of Shalott contempla el cavaller Lancelot des de la finestra.

Part III

A bow-shot from her bower-eaves,
A un tir d'arc de la seva terrassa,
He rode between the barley sheaves,
el cavaller cavalcava entre les garbes d'ordi.
The sun came dazzling thro' the leaves,
El sol enlluernava entre les fulles
And flamed upon the brazen greaves
i flamejava sobre les greves de bronze
Of bold Sir Lancelot.
de l'audaç Cavaller Lancelot.
A red-cross knight for ever kneel'd
Un cavaller de creu vermella per sempre
To a lady in his shield,
agenollat davant una dama, al seu escut,
That sparkled on the yellow field,
que brillava en el camp groc,
Beside remote Shalott.
prop de la remota Shalott.

The gemmy bridle glitter'd free,
La brida de gemmes brillava tan resplendent
Like to some branch of stars we see
com si es tractés d'una branca d'estels
Hung in the golden Galaxy.
penjada en la galàxia daurada.
The bridle bells rang merrily
Les campanetes també hi sonaven alegres,
As he rode down to Camelot:
mentre cavalcava rumb a Camelot.
And from his blazon'd baldric slung
I del blasonat baldric que duia creuat,
A mighty silver bugle hung,
penjava una potent corneta de plata.
And as he rode his armor rung
Mentre cavalcava, tota l'armadura sonava,
Beside remote Shalott.
a l'altra banda de la remota Shalott.

Lancelot dirigint-se a Camelot (John Boorman's Excalibur)

All in the blue unclouded weather
En el cel blavíssim sense ni un núvol,
Thick-jewell'd shone the saddle-leather,
brillava enjoiada la sella de pell;
The helmet and the helmet-feather
l'elm i la ploma
Burn'd like one burning flame together,
cremaven com una sola flama,
As he rode down to Camelot.
mentre cavalcava cap a Camelot.
As often thro' the purple night,
Així com sovint, a través de la porpra nit,
Below the starry clusters bright,
sota els cúmuls brillants d'estrelles,
Some bearded meteor, trailing light,
un meteorit deixava el seu rastre de llum
Moves over still Shalott.
passant per damunt de la quieta Shalott.

His broad clear brow in sunlight glow'd; 
Lluent era el seu front ample i clar, sota els rajos del sol;
On burnish'd hooves his war-horse trode;
el cavall guerrer trotava amb cascs polits.
From underneath his helmet flow'd
Per sota de l'elm sobresortien
His coal-black curls as on he rode,
els seus rínxols negres com el carbó, mentre cavalcava,
As he rode back to Camelot.
de tornada a Camelot.
From the bank and from the river
Passant per la riba i pel riu
He flashed into the crystal mirror,
es va reflectir en el mirall cristal·lí.
"Tirra Lirra," by the river
"Tira, lira" - prop del riu
Sang Sir Lancelot.
cantava el Cavaller Lancelot.

She left the web, she left the loom,
La Dama abandonà la tela i el teler,
She made three paces thro' the room,
Amb tres passes creuà la sala
She saw the water-lily bloom,
i va veure els lliris d'aigua florir.
She saw the helmet and the plume,
Va veure el casc i la ploma,
She looked down to Camelot.
va mirar cap a Camelot.
Out flew the web and floated wide;
Lluny s'envolà la tela, planejant lliurement.
The mirror cracked from side to side;
El mirall es va esquerdar de dalt a baix.
"The curse is come upon me," cried
"La maledicció ha caigut sobre mi"-plorà
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.

Alfred Tennyson (1809-1892)

"She left the web" de John William Waterhouse

Damage, de Louis Malle

Damage, Louis Malle (1992)

 
Escric això mentre m'acompanya al Spoty el compositor de bandes sonores Zbigniew Preisner.

Per casualitat (com em passa sovint amb els revivals cinematogràfics que faig últimament), passo part de la tarda mirant una pel·lícula que, en el seu moment, no vaig copsar del tot (sóc jove, però quan encara era més jove i anava al cine a veure pelis "de grans" ... tot, tot ... NO ho entenia). I, a més, mai no he trobat sexy Jeremy Irons. Ni molt guapa Juliette Binoche. En això, continuo sentint el mateix.

Damage (Herida), de Louis Malle (1992). Em deuria impressionar tant l'escena de l'escala que creia recordar que era el final de la peli. Però no. El final encara és millor. El desfici del Sr. Fleming -després de tot el drama i dany causat- per veure Anna. La fotografia, mil vegades ampliada amb la mirada irresistible d'Anna al centre ... i la frase final: "Només la vaig veure una vegada més. En un aeorport. Ella anava amb Stephen i duia un infant als braços. Era igual que les altres persones. Res no la diferenciava." Brutal. La constatació que ens enamorem perquè sí. No perquè l'altra persona sigui més especial que la resta de persones del món. I ho podem perdre tot o guanyar-ho tot en un instant d'aquesta alienació mental tan intensa com és l'amor quan comença.

Juliette Binoche

M'ha recordat també Nicole Kidman explicant-li a Tom Cruise (Eyes Wide Shut, Stanley Kubrick1999) que en tan sols una nit hauria estat capaç de deixar-ho tot per algú amb qui va coincidir en un hotel. Sense pensar en cap conseqüència més enllà de la satisfacció personal. I aquesta escena, evidentment, ja m'havia fet pensar en un llibre del sempre genial Zweig: 24 hores en la vida d'una dona (1929). I després recordo el Dr. Zhivago ... i també Ana Karenina.
 
El final de Damage, mentre s'anava fent fosc i jo no era capaç de moure ni un múscul per encendre cap llum, m'ha colpejat fins al punt que no estaré tranquil·la fins que no escrigui aquestes ratlles. Ja em perdonareu. O no.

The Lady of Shalott - Part II

The Lady of Shalott by John William Waterhouse

Diuen que antigament, la Dama de Shalott fou una bruixa poderosa anomenada Elaine que vivia en una illa prop de Camelot. Condemnada per un antic malefici a veure el món només a través d'un mirall màgic, no podia ni tan sols mirar per la finestra. Els vilatans només coneixien la veu dolça i melancòlica dels seus cants, que escoltaven com si fos també un encanteri.

La Dama passava els dies i les nits presonera en una torre del castell, a l'illa de Shalott. Veia tot el que passava a fora a través del mirall, però ningú no la podia veure. Ocupava les incomptables hores teixint preciosos tapissos on plasmava tot allò que el mirall li mostrava: l'illa, el riu, els camps i, més enllà, la ciutat de Camelot.

Part II

There she weaves by night and day
La Dama teixeix, nit i dia,
A magic web with colours gay,
un tapís màgic de colors brillants.
She has heard a whisper say,
Hi ha un rumor que diu
A curse is on her if she stay
que serà presa d'un malefici,
To look down to Camelot.
si mira cap a Camelot.
She knows not what the curse may be,
No sap quina mena de maledicció seria,
And so she weaveth steadily,
i així doncs continua teixint
And little other care hath she,
sense cap altre distracció,
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.

And moving through a mirror clear
Apareixen en un mirall,
That hangs before her all the year,
penjat sempre davant seu,
Shadows of the world appear.
les ombres del món.
There she sees the highway near
Hi veu també l'ample camí
Winding down to Camelot;
que serpenteja cap a Camelot.
There the river eddy whirls,
Allà el riu forma remolins,
And there the surly village churls,
i hi viuen els esquerps vilatans
And the red cloaks of market girls
i els abrics vermells de les venedores
Pass onward from Shalott.
passen de llarg de Shalott.

Sometimes a troop of damsels glad,
De vegades una tropa d'alegres damisel·les
An abbot on an ambling pad,
o un abat és portat sobre coixins;
Sometimes a curly shepherd lad,
de vegades un pastoret de cabells rinxolats
Or long-hair'd page in crimson clad,
o un patge de cabell llarg i amb vestit carmesí
Goes by to tower'd Camelot;
passa de llarg cap a l'emmurallada Camelot.
And sometimes thro' the mirror blue
I de vegades, en el mirall trist,
The Knights come riding two and two.
els cavallers hi apareixen cavalcant en parelles.
She hath no loyal Knight and true,
Ella no en tenia cap, de cavaller lleial,
The Lady Of Shalott.
la Dama de Shalott.

But in her web she still delights
Amb tot, encara es delia per teixir
To weave the mirror's magic sights,
en un tapís les màgiques imatges que veia al mirall.
For often thro' the silent nights
Ben sovint, en les nits silencioses,
A funeral, with plumes and lights
un funeral, amb plomes i llums,
And music, went to Camelot;
i música, es dirigia cap a Camelot.
Or when the Moon was overhead,
O quan la lluna era ben alta,
Came two young lovers lately wed.
apareixien dos joves amants recent casats.
"I am half sick of shadows," said
"Estic cansada de veure només ombres", digué
The Lady Of Shalott.
un dia la Dama de Shalott.

Alfred Tennyson (1809-1892)

The Lady of Shalott - Part I

The Lady of Shalott - I

El conte de la Dama de Shalott -un altre dels meus hits pels nens que es porten bé-, explica la història d'una Dama encantada, condemnada a veure el món a través d'un mirall màgic i a teixir-ne les ombres tancada en una torre, prop de Camelot. L'he tret d'un poema d'Alfred Tennyson que la GRAN Loreena Mckennitt va musicar fa alguns anys.

En realitat, és una versió d'Elaine, the fair maid of Astolat, de l'obra Morte d'Arthur de Thomas Malory. Elaine es va treure la vida perquè Lancelot no corresponia al seu amor. El seu cos (amb una nota de suicidi a les mans) flotà pel riu Tàmesi fins a Camelot. De totes maneres, el poeta , quan va escriure la primera versió del poema de Shalott l'any 1932, explicà que s'havia inspirat en una història de la Itàlia del Renaixement: "Quì conta come la Damigella di Scalot morì per amore di Lancialotto de Lac." En aquesta versió, el cos sense vida de la Dama apareix a la platja de Camelot amb una carta, que és examinada per la multitud. Evidentment, el poeta anglès hi posa un toc de fantasia romàntica i hi incorpora elements màgics com malediccions, altes torres amb dama a dins, miralls inquietants i amors impossibles.

M'encanta traduïr aquest poema una vegada i una altra. I cantar-lo també ... però esteu de sort: no penjaré cap arxiu sonor ;-)



       Part I

On either side of the river lie
A banda i banda del riu
Long fields of barley and of rye,
s'estenen camps d'ordi i de sègol
That clothe the world and meet the sky;
que vesteixen la terra fins a tocar el cel.
And thro' the field the road run by
Entre els camps, un camí condueix
To many-towered Camelot;
cap a la ciutat emmurallada de Camelot.
And up and down the people go,
La gent que va amunt i avall
Gazing where the lilies blow
contempla els lliris que floreixen
Round an island there below,
i envolten l'illa, més avall:
The island of Shalott.
l'illa de Shalott.

Willows whiten, aspens quiver,
Els salzes empal·lideixen, els àlbers tremolen.
Little breezes dusk and shiver
Una brisa suau anuncia el vespre i porta calfreds,
Thro' the wave that runs for ever
per l'aigua que oneja incansable
By the island in the river
vora l'illa del riu,
Flowing down to Camelot.
fluint cap a Camelot.
Four grey walls, and four grey towers,
Quatre murs grisos i quatre grises torres,
Overlook a space of flowers,
Més amunt, un jardí
And the silent isle imbowers
i l'illa silenciosa que guarda
The Lady of Shalott.
la Dama de Shalott.

By the margin, willow-veil'd,
Pels marges, vetllades pels salzes,
Slide the heavy barges trail'd
llisquen les pesades barcasses arrossegades
By slow horses; and unhailed
per cavalls lleugers i, desaparcebuda,
The shallop flitteth, silken-sail'd
la xalupa sura, fluint com la seda,
Skimming down to Camelot
lliscant cap a Camelot.
Yet who hath seen her wave her hand?
I amb tot, algú l'ha vista onejant la mà?
Or at the casement seen her stand?
O quieta en el batent del finestral?
Or is she know in all the land,
Algú l'ha vista en algun lloc,
The Lady of Shalott?
a la Dama de Shalott?

Only reapers, reaping early,
Només els segadors que seguen ben d'hora,
In among the bearded barley
entre l'ordi crescut,
Hear a song that echoes cheerly
senten una cançó que ressona alegre
From the river winding clearly
i clara amb el vent i que ve del riu,
Down to tower'd Camelot;
baixant cap a l'emmurallada Camelot.
And by the moon the reaper weary,
I quan surt la lluna, els segadors esgotats,
Piling sheaves in uplands airy,
mentre apilen les garbes als marges frescos,
Listening, whispers "'tis the fairy
escolten i murmuren: "és l'encantada,
The Lady of Shalott."
la Dama de Shalott."

Alfred Tennyson (1809-1892)

 

To be continued ...

La terra per qui la treballa "i l'estima"

Fa temps, quan em feia il·lusió passar algunes tardes remenant arxius parroquials i civils (una distracció que, per cert, tinc molt abandonada i em sap greu) ... vaig poder confirmar el que ja sospitàvem tots a casa: la meva línia d'ancestres paterna havia viscut més de 200 anys habitant la mateixa casa i treballant els mateixos camps.

Què va valer això al cap dels anys? Absolutament NOTHING. 

Quan Mr. O'Hara li explica a la seva filla Scarlett, amb un grapat de terra a les mans, que la terra és l'única cosa que resta i que per això l'hem de cuidar i estimar ... jo era Scarlett i el meu avi era Mr. O'Hara.

De ben petita, em passava hores al camp, segons m'expliquen. Els cangurs vivien a Austràlia i els meus avis no podien deixar la seva feina agrícola, per tant, se m'enduien cada dia. Els meus pares tampoc no podien deixar de treballar en altres coses (el camp ja no ens podia mantenir a tots). I vaig estimar aquella terra: els camps treballats, el bosc respectat, l'aigua compartida. Tot i saber que no era meva, sempre he sabut que també ho era. Com ho sabia el meu avi i el seu pare i el pare del seu pare.

Les terres, però, eren de l'amo. I després van ser d'un especulador immobiliari que es va carregar tot un paisatge per fer-ne una urbanització, amb el vist-i-plau de l 'ajuntament de torn dels feliços anys 80. Els anys 60 també vam passar de ser masovers a ser simples parcers i usufructuaris. Mal negoci: tots els drets de masoveria perduts perquè el meu besavi no sabia de lleis i no hi havia diners per contractar cap advocat. Els de dalt sempre s'han aprofitat de la ignorància i el temor dels de baix, i l'han promogut pel seu propi benefici, és clar.

Grapes of Wrath, John Ford (1940)

Fa poc he llegit Els raïms de la ira de John Steinbeck i he pensat una altra vegada que la terra ha de ser per qui la treballa. I per qui l'estima. Per què un tros de terra "insignificant" també es pot estimar, ho sé molt bé: m'ho van ensenyar els meus avis.

Bergman

Setmana bergmaniana, a nivell personal (He, he ... no. Intimitats d'aquest nivell, aquí, no. Falta el wisky). I a nivell cinematogràfic. Vaig començar mirant intencionadament Saraband i he acabat casualment amb Converses privades.

Saraband explica el retrobament entre els personatges de Secrets d'un matrimoni (1973), molts anys després. Recordo l'atenció amb què mirava aquestes pel·lícules tan personals del director suec quan el meu pare les posava a la tele, quan jo encara no podia entendre la profunditat real dels diàlegs. Aquells primers plans ... aquelles converses tan reals. No em semblava que fossin actors de debò. Semblaven fotogrames de realitat. Sí, els experiments del meu pare per copsar la meva capacitat intel·lectual en edats muy tempranas són insuperables i jo que me n'alegro: que me quiten lo bailao ;-) M'emociono especialment amb una de les primeres escenes, l'abraçada entre Johan i Marianne. Només per aquest moment aquesta pel·lícula es fa imprescindible a la meva vida. Els extres del DVD també són molt especials: un making off de debò, amb un Bergman de 90 anys dirigint fins l'últim detall la que seria la seva última pel·lícula, movent-se com si en tingués 20.

Ingmar Bergman i Liv Ullman en un descans del rodatge de Saraband

Converses privades parla de la infidelitat i la utilitat de la religió a la vida, dos temes bergmanians eterns. Les imatges no em captiven tant, però els diàlegs m'arriben amb més claredat. I em fan sentir incòmode algunes escenes. Sento nostàlgia de quan veia pel·lícules de Bergman amb la mirada més innocent. (la grandíssima Liv Ullman dirigeix ... però és cinema  100% Bergman).

L'abraçada (sorry, no l'he trobat en versió original)

L'hivern rus al juliol

Aquests dies de sol i platja constans, he llegit una senzilla novel·leta titulada L'hivern rus, de l'autora nordamericana Daphne Kalotay (traducció de Xavier Pàmies - Edicions La Campana, 2011). Amb alguns greus errors gramaticals i ortogràfics cap al final que prefereixo no esmentar... (L'edició en castellà es diu Invierno rojo, que dolentets ...).

URSS anys després de la revolució, amb Stalin "netejant" el país. El ballet del Bolxoi, els poetes i els músics. He estat a punt d'anar a veure El llac dels cignes al Paral·lel, però m'he contingut ... (aviam si el curs que ve puc fer alguna classe de ballet, ja seria hora !!!!).

Ahir al vespre, i per acabar de rematar el tema rus, vaig mirar Dr. Zhivago (sí, també vaig llegir la novel·la fa temps). Que gran que és el cinema, que et fa creure que les estepes de Sòria són les estepes russes cobertes de neu! Que gran David Lean ... Que guapo Omar Sharif ;-) 

Si Madrid podia ser Moscou, un egipci podia ser del tot rus ;-)