Anellament d'Orenetes

Picnic al mirador a s'horabaixa. El Bernat Pescaire ens observa des de l'altra riba i s'amaga, és una mica tímid. A la nit, cap a la llacuna: dos professionals, asseguts a la llum del gas, van traient orenetes d'unes bossetes blanques. Les anellen, les remiren, les pesen, les medeixen i les passen a l'Estel perquè les alliberi. Faig una excursió per la llacuna seca amb la llanterna i de sobte em veig rodejada de crancs americans... Al cel estrelles, planetes i avions de Ryanair. Una altra nit fantàstica, J.


Els professionals.

Avistaments:
Bernat Pescaire: 1
Orenetes: més de 100 caçades amb xarxa per anellar.
Granotes: 1
Crancs americans: més de 10

Caça de vampirs a l'estany

He utilitzat un aparell que, a banda de captar psicofonies, també pot captar els sons dels rat-penats. Es diu heterodí. I serveix per això, per caçar vampirs en la seva forma alada.



Avistaments:

Activitat vampírica: 30.

Avions Ryanair: 10.

Estels fugaços: 2.



Detector d'ultrasons heterodí.







Projecte Quirorius (aquí va en sèrio).

Localització OTNI: Objectes Terrestres i Nedadors Identificats

Nit d'amfibis a les llacunes de Can Morgat, organitzada per Limnos.

De lluny, llanternes movent-se entre la foscor.Les granotes deuen flipar amb els humans ...

El concert nocturn de granotes espectacular i eixordador.
I veure-les inflant-se com un globus a punt de rebentar no té preu.
Els experts en van agafar alguna i van fer moltes fotos, feien molta gràcia ...

I la granota es deuria sentir una estrella, envoltada de focus i de flashos de càmeres.

A la llacuna de l'Aulina era més fàcil veure-les i fins i tot jo en vaig trobar una, seguint el croac croac, allà estava, entre les herbes i l'aigua, inflant-se i desinflant-se. Em va fer riure molt.

A les llacunes vam veure i /o sentir tot això:

Reinetes (o granotes verdes de tota la vida) hyla meridionalis
Gripaus corredors bufo calamita
Grills
Rossinyols
Rats-penats

I també hi havia rastres de la llúdriga que no es deixa veure mai.

I també de fades (n'hi havia molts, tot i ser encara aviat a la nit, però si se saben identificar, es els caminets de llum ja es començaven a veure molt clarament). Evidentment, ni se'm va passar pel cap comentar-ho amb la colla de científics del voltant ...

I una sorpresa en el camí de retorn, vorejant l'estany en la foscor: de sobte, una geneta o gat mesquer genetta genetta, enfilant-se en un arbre i mirant-nos encuriosida, fent brillar els seus ulls nocturns. Un regal enmig de la foscor i el vent entre els arbres.

I finalment, llums de civilització a l'altra banda d'estany i música de ball d'una orquestra festiva. Mal de peus, somriure a la boca i ulls brillants. Gràcies!

Avistaments OVNI (Objectes Voladors i Nedadors Identificats) als Aiguamolls de l'Empordà.

Cigonya blanca (amb adults alimentant al polls), Bernat pescaire i Martinet Blanc.
Flamencs. L'elegant Bec d'Alena.

Gamba roja i Gamba verda. Valona i Terris, Corriols (Limícoles).

Rossinyols, Balquer, Bitxac comú, Caderneres, Estornells i Pit Roig.

Oreneta vulgar (amb un niu a l'Observatori Pallejà) i Oreneta de ribera.

Gavines i Fumarell carablanc.

Bitó comú, ben amagat des de l'aguait de la Closa del Puig.

L'Abellarol al Casot de la Bomba: brillant, de foc.

Cuereta blanca i cuereta groga (als Estanys del Matà).

Corriols i Cames Llargues.

Puput a l'entrada.

Ànecs Collverds, Cabussets, Polles d'aigua (no hem vist la polla blava) i fotja vulgar (amb una cria).

Daines i cavalls de la Camarga. I vaques marineres!

Això dels ocells enganxa molt. Tanco els ulls i encara en veig.

Avistaments OVNI: Objectes Voladors i Nedadors Identificats.

Llacunes de Can Morgat: un camesllargues caminant sobre les aigües; dues cueretes blanques enamorades; ànecs coll-verd (un trio de dos mascles i una femella; i una parella masculina); tres xarrasclets (els he vist jo primer); i una xivitona (això és nou, no sé si me'n recordaré ja de tants noms). Aquest curset accelerat d'ocells cada vegada es complica més ...

Estany: el segon intent de veure els corbs marins també ha fracassat. Els remeros continuen essent molt poc interessants, no volen.

Llacuna de les Cigonyes: quatre cigonyes caganius (les úniques que s'han quedat de les alliberades fa poc) palplantades prop de l'aigua que ens han regalat una exhibició de vol buscant alçada fins a tornar a palplantar-se a la llacuna (la de les cigonyes és una vida que sembla molt avorrida); cinc cabussets que es deixaven veure molt més que l'amic de Can Morgat; i un ànec blanc jove enmig de les cigonyes que ha sortit volant fent un crit inconfusible d'ànec. L'ànec, l'animal quasi perfecte perquè vola, camina i neda ... però no sap cantar. Dos cavalls i dos burros, que ni volaven ni nedaven, però que hi donaven un toc elegant (els cavalls, s'entén).

I lo més important: ja tinc uns prismàtics per mi sola!!!!!

Plantada d'arbres a Can Morgat

És evident. Jo no podia faltar-hi. Sóc una Bruni ;-). I en tinc proves: estan penjades aquí.

A més, també em vaig dedicar una mica als avistaments ... Un camallarg es va passejar amunt i avall de la llacuna, exhibint-se.

Avistaments

Continuem amb els avistaments d'objectes voladors/nedadors identificats -gràcies als llibres i els pòsters d'ocells-, A les llacunes de Can Morgat.

El bernat pescaire a la seva llacuna: avui l'he vist primer jo! Després, al "hide" de la llacuna de Can Margarit hem tornat a veure la parella habitual d'ànecs coll verd; dues cueretes blanques saltant amunt i avall. I novetat: una polla d'aigua. El cabusset també hi era, però s'amagava molt.

Ocells

Avistaments: un bernat pescaire (ardea cinerea) a la llacuna de l'Artiga, un cabusset (tachybaptus ruficollis) a la llacuna de l'Olina i allà també una cuereta blanca (motacilla alba) amb el plomatge d'estiu. També hi ha orenetes, tot i que en els meus nius encara no s'han dignat a posar-hi les potes. El cisne solitari continua a l'Estanyol, perseguint altres ànecs i deixant-se veure, com una atracció turística més i sembla que li agrada. I tot esmorzant hem vist com volaven les cigonyes alliberades buscant corrents que les enfilessin més i més amunt!
Llacuna de l'Olina.

Fins aquí el meu report. Per informació més seriosa cal visitar aquest bloc d'un expert: http://natura-plaestany.blogspot.com

El meu objectiu, però continua essent el de veure un corb marí a l'estany ...

Batalletes

Quan comença la primavera, les formigues ataquen. I recomença la guerra que tenim des de fa dos estius. El camp de batalla és la cuina. Hi tenim diversos fronts oberts: les escombraries, les piques, les delicathessen de la Dita i un de nou, l'armari de les coses dolces. Ara fa uns dies que tenim calma. Però aquesta calma fa por ... Me les imagino als seus campaments preparant una nova estratègia contra la meva nova arma: el fregall ecològic que les escombra sense pietat i amb atacs contundents, ràpids i per sorpresa. Atenció: comença la primavera.

Be.m plai lo gais temps de pascor,
Que fai fuoillas e flors venir!
E plai me qand auch la baudor
Dels auzels que fant retintir
Lo chant per lo boscatge!
E plai me qand vei per los pratz
Tendas e pavaillons fermatz!
Et ai grand alegratge
Qan vei per campaignas rengatz
Cavalliers e cavals armatz.

E platz mi qan li corredor
Fant las gens e l'aver fugir,
E platz me qan vei apres lor
Granren d'armatz corren venir,
E platz m'e mon coratge
Qan vei fortz chastels assetgatz
E.ls barris rotz et esfondratz,
E vei l'ost el ribatge
Q'es tot entorn claus de fossatz,
Ab lissas de fortz pals serratz. Bertran de Born











Les formigues en una de les seves reunions estratègiques.

Experiència mística

No m'agrada la paraula mística, pel to religiós que té per referir-me a aquesta experiència, però és perquè ens entenguem. El filòsof Comte-Sponville, en un intent per descriure-la diumenge passat a El País, en diu experiència oceànica, que potser és una paraula més maca, però pot portar a confusions.

Fa anys que faig ioga. El ioga té l'objectiu final d'aquesta experiència. Ells en diuen Nirvana. Potser si ets oriental i ho has viscut com una cosa quotidiana (com la Dita), ho pots aconseguir d'aquesta manera. A mi, quan m'ha passat, no ho he buscat. De sobte ho he experimentat i prou. Dura uns segons i pots sentir realment que formes part de tot i que això dóna sentit a tota l'existència. Les vegades que ho recordo, sempre té relació amb un dia de vent i de sol, escoltant els arbres. Qui sàpiga de què parlo, ja m'entendrà. No és que de cop m'hagi tornat una il·luminada ni considero que això sigui una experiència religiosa ni una senyal de l'existència de cap déu. Simplement és confirmar el que els científics ja saben (que tot forma part de tot i tot està relacionat), però d'una manera pràctica.

Ara fa molt que no m'ha passat. Però saber que ho puc sentir quan menys m'ho esperi i que no sóc l'única, em reconforta.

Les orenetes

Si fos per la Dita no n'hi hauria cap, però tinc la sort de tenir nius d'orenetes al meu balcó est, tots censats a la pàgina de les orenetes.cat. M'agrada quan hi són perquè vol dir que ja arriba el bon temps!!!! I diu la saviesa popular que les orenetes porten sort a les cases on fan niu. Avui és el dia mundial de les zones humides i he tingut la sort de compartir dinar amb alguns freakys ornitòlegs, a qui he recomanat, per cert, una escena genial de la pel·lícula d'animació Happy Feet. També hi ha una tira de Calvin & Hobbes genial que sempre recordo quan penso en animals i gàbies i caçadors i zoos: "Vols venir amb nosaltres al zoo, Hobbes?", pregunta Calvin al seu tigre; "Després anirem a donar un tomb per la presó?", contesta el tigre Hobbes. Surto a la foto!!!!