Ioga

No feia ioga des de l'accident, és a dir, fa uns quants mesos. Per sort, el cos té memòria i la meva flexibilitat està just on la vaig deixar. I el meu domini de la respiració també... això ja m’ha sorprès més. De totes maneres, i després d’anys fent ioga, m’he de resignar: mai no arribaré al nivell de la Dita. I és que per ella fer ioga i meditar és tan natural com per nosaltres fer la migdiada. No pot negar els seus orígens orientals. Es pot passar hores meditant sobre el llit, amb els ulls mig closos; o mirant un punt concret fixament, com per exemple el respatller del sofà, o les rajoles del terra. Quina enveja.