José Saramago
Fins a la pàgina 236. Aquest llibre és dels que es llegeix a poc a poc, sense presses, assaborint cada paraula. M'encanta això que fa Saramago a les novel·les que situa en èpoques remotes: de sobte deixa anar un parell de frases que et transporten directament al temps present, sempre amb una fina ironia que em fa somriure una bona estona. Això, sí, entre somriure i somriure ... descripcions d'escenes terribles, narrades sense cap compassió, ni pels personatges ni per la lectora. Recordo especialment la descripció d'una execució pública per odre de la inquisició a Memorial do Convento (quasi podies sentir la pudor de carn cremada). Genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada