Malgrat el Club Natació i a pesar de la cua per entrar: una magnífica nit. Un privilegi escoltar (ja era hora!!!) la veu de Raimon en directe i alguna de les cançons que a mi m'emocionen: com un puny, veles e vents, ... Quan en un escenari hi ha algú gran, molt gran, et deixa sense paraules. L'actitud, el gest, la veu, la música, la manera de dir les lletres, Ausiàs March, Salvador Espriu, ... Una ànima fadista amb un irresistible accent valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada