Fins a la pàgina 208. De lectura imprescindible per als veterans dels xats. Certes parts del llibre a mi em fan pensar molt amb certes converses típicament vilawebianes. M'imagino l'autor passant algunes nits de feina de documentació enganxat al xat camuflat amb mil i un nicks diferents i em fa molta gràcia. A banda de l'anècdota, és una interessant reflexió sobre l'aparellament de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada