Diumenge vespre a l'Auditori del poble. Brossa Quartet presenta, aquesta vegada, les cançons de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil d'una manera tan elegant i virtuosa com emocionant i combativa. "Les cançons van ser molt importants al front, molt importants"- diu Lluís Martí Bielsa, que acompanya l'actuació des d'una pantalla gegant.
Magnífica el "Tururururú", preciós el "Tango al camp d'Argelers", marxes i himnes, jotes, passos dobles, copla i flamenc ... i dos propines superbes: "Gallo rojo" i "Bella ciao". Sort que finalment he decidit anar-hi. Només m'ha faltat compartir el somriure amb algú quan han interpretat Txoria Txori (una cançó basca molt coneguda a les meves reunions familiars recents) ... i que pot ser molt bonica ben tocada ;-)
Abans, durant la tarda, quan el sol ha deixat de filtrar-se pels porticons, també he tingut una bona sorpresa amb la pel·lícula que tocava avui: La teta asustada, de Clàudia Llosa. Una part bàsica de la pel·lícula són les cançons, o les històries cantades, la majoria en llengua quetxua. Les cançons esdevenen l'únic mitjà per a poder explicar històries, fets i emocions terribles. Melodies precioses i dolces amb lletres molt crues.
Una tarda plena de cançons per no oblidar. Preservar la memòria que ha de ser guardada, a través de la música, em sembla una molt bona opció. Un bon concert, una bona pel·lícula i una gran lliçó.
I saber sobreviure, i tal vegada potser fins i tot viure, malgrat tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada