Xabab Farga

Jo també puc recordar la meva etapa de vida de barri. També era un barri ple d'immigrants del sud. I també parlaven una altra llengua. I entre tots en fèiem una de nova que era una barreja de frases i paraules que ens feien únics. També hi havia més vida al carrer. I més sorolls de veus humanes amb altaveus incorporats. I també recordo la brutícia als carrers. Alguns tenien la mania de llançar els papers de les bosses de pipes i de les chuches -entre altres delicatessen tipus tigreton i pantera rosa-, al terra, evidentment. Fins que algú, de tant en tant, posava una mica d'ordre. També ens barallàvem. I també ens ho passàvem molt bé, tot el dia al carrer. Hi havia veïns bons i veïns impresentables, com a tot arreu. I gent que treballava perquè el barri fos millor.

Tot això m'han fet pensar els nois i noies del documental Xabab Farga. Al barri de la Farga els carrers són bruts, plens de nens i nenes i nois i noies que juguen i s'ho passen bé, i la majoria vénen d'encara més al sud. Que macos sou quan voleu: Brahim, Fouad, Bilal, Safae, Farida i companyia... Els barris s'han de cuidar i només es cuiden si t'agraden i te'ls estimes, i em sembla que aquest és el cas. Teniu molta sort!