El virtuosisme dels músics perses em deixa sempre sense paraules. Ahir a la nit un concert de percussió increïble. Només citaré les paraules que en Miquel (que sempre ens il·lustra abans dels concerts) va citar d'un poeta persa: "palmell d'acer i mans de sucre".
Els comentaris de la Dita queden silenciats. Ja sabem què opina dels perses.
1 comentari:
Escoltar música és fantàstic, però veure-la i sentir-la encara ho és més. Quin color tenia la música que vas sentir? I quina olor? Jan
Publica un comentari a l'entrada