D'Amélie Nothomb: Àcid sulfúric.
Fins a la p. 81. Ja es veu des del primer capítol que és una obra menor d'aquesta autora, però tot i així crec que l'acabaré. Encara tinc el bon record d'Higiene de l'assassí i d'Estupor i tremolors. Els títols sempre són curiosos, però molt explicatius un cop t'has endinsat en la lectura. En aquest cas, continuo amb el tema dels camps de concentració, però ara televisius.
1 comentari:
a mi m'agrada molt aquesta autora, em sembla força original i escriu histories originals.
Publica un comentari a l'entrada