Batalletes

Quan comença la primavera, les formigues ataquen. I recomença la guerra que tenim des de fa dos estius. El camp de batalla és la cuina. Hi tenim diversos fronts oberts: les escombraries, les piques, les delicathessen de la Dita i un de nou, l'armari de les coses dolces. Ara fa uns dies que tenim calma. Però aquesta calma fa por ... Me les imagino als seus campaments preparant una nova estratègia contra la meva nova arma: el fregall ecològic que les escombra sense pietat i amb atacs contundents, ràpids i per sorpresa. Atenció: comença la primavera.

Be.m plai lo gais temps de pascor,
Que fai fuoillas e flors venir!
E plai me qand auch la baudor
Dels auzels que fant retintir
Lo chant per lo boscatge!
E plai me qand vei per los pratz
Tendas e pavaillons fermatz!
Et ai grand alegratge
Qan vei per campaignas rengatz
Cavalliers e cavals armatz.

E platz mi qan li corredor
Fant las gens e l'aver fugir,
E platz me qan vei apres lor
Granren d'armatz corren venir,
E platz m'e mon coratge
Qan vei fortz chastels assetgatz
E.ls barris rotz et esfondratz,
E vei l'ost el ribatge
Q'es tot entorn claus de fossatz,
Ab lissas de fortz pals serratz. Bertran de Born











Les formigues en una de les seves reunions estratègiques.