He llegit Mil cretins, l'últim recull de contes de Quim Monzó: fluixet. També he acabat Àcid sulfúric, d'Amélie Nothomb: fluixet. He començat -bona recomanació, Birdy- El hombre que se enamoró de la luna, de Tom Spanbauer: una història que enganxa molt.
El hombre que se enamoró de la luna.
Tom SpanbauerFins a la pàgina 111. Tinc la sensació d'estar llegint Isabel Allende o fins i tot García Márquez, però en versió nordamericana. La traducció no sembla gaire bona, però en català no l'he pogut trobar i en anglès no ho he provat. Descobreixo curiosos lligams entre aquest llibre i els dos últims que he llegit: amb les benignes comparteix el tema de l'homosexualitat i amb àcid sulfúric el de la importància dels noms personals. Indis, jueus, xinesos, buscadors d'or, prostitutes, un poble a Idaho a finals del XIX ... personatges femenins molt interessants ... de tant en tant alguna frase de les d'apuntar-se ... hi tornaré ben aviat. El temps no convida a fer gaires coses més: núvols i pluja sobre l'estany.
1 comentari:
Comparteixo, Lórien, la decepció pels cretins del Monzó; i ja t'ho anuncio: per a frases per a apuntar, De profundis d'Oscar Wilde, un títol molt apropiat per aquestes dates. L'he trobat tan esplèndid que encara no m'atreveixo a escriure'n ni una paraula per por de desvetllar-me de l'emoció.
Publica un comentari a l'entrada