De Jonathan Littell: Les benignes.
Per equilibrar, dissabte al vespre concert del Brossa Quartet de Corda amb l'espectacle Holocaust. Música klezmer, popular, clàssica, acompanyada d'un recital de textos de testimonis dels camps. Per una estona, m'emociono amb les músiques que realment et fan pensar que de la merda més profunda, som capaços de crear bellesa. I per una estona, deixo l'Obersturmbanfurer Aue a l'altre costat de la valla.
2 comentaris:
I a l’inrevés... de la bellesa més impressionant és pot produir la merda més absoluta i colpidora. Així som els humans!.
A dos carrers de casa meva, l’autor anònim del barri (un d’ells perquè sospito que hi ha uns quants, ha escrit "pagar por un palacio para vivir en una tumba". No et fa recordar el comentari anterior?
J.
Algun dia hauríem de dedicar algunes línies a l'autor anònim del teu barri (jo crec que sempre és el mateix). Un filòsof-poeta.
Publica un comentari a l'entrada