De Shaun Tan: Emigrantes.Àlbum il·lustrat o còmic sense paraules. De fet, sobren les paraules. Gestos humans i caracterització de personatges increïble. A través dels objectes dibuixats explica amb una gran sensibilitat i, alhora d'una manera molt real, els sentiments i les emocions que envolten un procés d'emigració: edificis estranys, animals mai vistos, menjar massa exòtic, una llengua nova, ... M'ha captivat els ulls en cada dibuix, en cada pagina, fins al final. Un final dibuixat de manera sublim. M'ha emocionat.
De Jonathan Littell: Les benignes.
Fins a la p. 994. Avui lectura d'insomni: de 4 a 6 de la matinada, amb el vent de fons i la Dita com a companya de llit. Tot es comença a precipitar cap al final que tots ja sabem. El protagonista explica els seus somnis estranys i sense sentit, poc rellevants pel curs de la narració la majoria de les vegades. Jo també somnio: una ciutat bombardejada. I després em sentia trista per la derrota. Però no podria concretar per la derrota de qui.
2 comentaris:
Jo, he descobert el llibre (un dels llibres) que em compraré per sant Jordi: l'últim d'en Melcior Comes. Investiga perquè.
Curiosament avui m'ha passat per les mans aquest llibre que dius (avantatges de treballar on treballo) i he pensat no ... em fa mandra. Per tant, ja llegiré el comentari que en facis al teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada