Diari de lectura: El juego del ángel

El juego del ángel
Carlos Ruiz Zafón

COM QUE VEIG QUE NO QUEDA PROU CLAR: NO M'HA AGRADAT !!!!!! I que el llegeixi en 4 dies no vol dir que m'agradi, vol dir que té les claus per enganxar. Els llibres bons, ara com ara per mi, són aquells que duren molt i no vols que s'acabin mai.

Fins al final. Llegit en quatre dies. Això només vol dir dues coses: una, que enganxa tant que no pots esperar a saber el final; o dos, que és tan bo i t'ho passes tan bé llegint-lo que deixes de fer altres coses per endisar-t'hi. Em temo que es tracta de la primera opció. Impressions després de la lectura:

- Acabar de llegir un llibre i buscar-ne immediatament informació a internet, en el meu cas no és un bon senyal. Per mi significa que l'autor no ha explicat bé el que volia explicar. En general, quan llegeixo un bon llibre, no em cal cap explicació de l'autor ni m'interessen les crítiques. I en aquest cas, és el primer que he fet.

- Com La Sombra del Viento, està ben escrit, sobretot amb bons diàlegs ... però no tant. I amb personatges molt ben definits, alguns ... no tots els que serien necessaris. Tinc la sensació que es deu apropar més a una novel·la juvenil del mateix autor que a La Sombra.

- Descobreixo que un final precipitat i confús es pot justificar per la via de la subjectivitat del narrador ... i per l'esforç del lector per acabar d'encaixar les peces (Zafón dixit). A mi més aviat m'ha semblat que moltes escenes quedaven deslligades, alguns personatges també ... La tercera part del llibre m'ha semblat un puzzle amb peces que no encaixen. I el final encara no l'he entès.

- Una cosa que m'avorreix i em cansa: aquesta mania de considerar un llibre com un objecte quasi sagrat que s'ha de preservar eternament.

- Coses que m'han agradat molt: els personatges de la llibreria Sempere i el personatge d'Isabella amb els seus diàlegs; alguna descripció de la ciutat en certs moments del dia; i la visió de certs edificis i barris de la ciutat totalment a les antípodes de la visió que en podem tenir ara.

Així com la novel·la anterior, entre altres coses, podia ser un bon retrat d'una època, a El Juego del Ángel això em costa més d'apreciar, tot i els treballats vídeos de l'època que circulen ja per youtube. Per retrats de Barcelona al tombant del segle XX, la genial obra de Baulenas, La felicitat. Aquesta sí que la recomano, juntament amb La Sombra del Viento. No puc dir el mateix d'El Juego del ángel.