Nit d'amfibis a les llacunes de Can Morgat, organitzada per Limnos.
De lluny, llanternes movent-se entre la foscor.Les granotes deuen flipar amb els humans ...
El concert nocturn de granotes espectacular i eixordador.
I veure-les inflant-se com un globus a punt de rebentar no té preu.
Els experts en van agafar alguna i van fer moltes fotos, feien molta gràcia ...
I la granota es deuria sentir una estrella, envoltada de focus i de flashos de càmeres.
A la llacuna de l'Aulina era més fàcil veure-les i fins i tot jo en vaig trobar una, seguint el croac croac, allà estava, entre les herbes i l'aigua, inflant-se i desinflant-se. Em va fer riure molt.
A les llacunes vam veure i /o sentir tot això:
Reinetes (o granotes verdes de tota la vida) hyla meridionalis
Gripaus corredors bufo calamita
Grills
Rossinyols
Rats-penats
I també hi havia rastres de la llúdriga que no es deixa veure mai.
I també de fades (n'hi havia molts, tot i ser encara aviat a la nit, però si se saben identificar, es els caminets de llum ja es començaven a veure molt clarament). Evidentment, ni se'm va passar pel cap comentar-ho amb la colla de científics del voltant ...
I una sorpresa en el camí de retorn, vorejant l'estany en la foscor: de sobte, una geneta o gat mesquer genetta genetta, enfilant-se en un arbre i mirant-nos encuriosida, fent brillar els seus ulls nocturns. Un regal enmig de la foscor i el vent entre els arbres.
I finalment, llums de civilització a l'altra banda d'estany i música de ball d'una orquestra festiva. Mal de peus, somriure a la boca i ulls brillants. Gràcies!
1 comentari:
Saps que als Pirineus el 70% dels amfibis estan en recessió a causa del canvi climàtic?
Cada vegada hi ha menys concerts com el que vam gaudir ahir a la nit. Els naturalistes saben que les poblacions d’amfibis estan en clara recessió (ara ja ho saps tu també) i la seva disminució no es deu tant a la manca d’aigua com al desplaçament d’aquesta aigua i a la brutícia de la capa d’ozó (una curiositat: la radiació dels ultraviolats del tipus B afecta a les larves - ous sense capa protectora – i aquests tenen més dificultats per reproduir-se i apareixen exemplars amb malformacions i càncers).
Evidentment l’ús exclusivista de l’entorn que fem els humans ajuda: els amfibis han marxat de l’Estany cap a les llacunes de Can Morgat i per alguna raó deu ser!
Ahir vas veure a una de les espècies d’amfibis amb major capacitat biofílica, amb una gran capacitat de seducció ambiental, i a una de les espècies que més a patit l’etiqueta de “lleig”. Sabries dir quina era cadascuna?
En resum, dues hores de caminada humida d’alta capacitat de seducció, i no només perquè fes una nit maquíssima i estigues en bona companyia!
NOTA:Els gèneres s’escriuen en majúscula
Publica un comentari a l'entrada