... i si torno a escriure aquí?

Després d'un llarguíssim descans torno a escriure en aquest meu bloc antic i deixat.

Canvis de disseny, nous colors, nou títol ... també he fet neteja de gadgets ... de missatges no. Arxivats quedaran per sempre (fins a la fi dels temps de blogger). Durant tot aquest temps també he après a fer anar el wordpress ... però la relació amb blogger em continua semblant més llibertària ... llibertina ... liberal.

Tinc ganes d'escriure coses més profundes (ups) que en el facebook o el twitter, i més personals que les que puc escriure en qualsevol dels blocs o webs on participo (pá chula, yo).

Per què les llegeixi qui? Em preguntaven l'altre dia ... Doncs bàsicament jo mateixa i qui em vulgui llegir ... (Is there anybody out there?)

Sí, és cert. Sempre és millor una bona conversa amb vosaltres al voltant d'un te, un whisky o un suc de poma amb gel però ... què hi farem ... vivim lluny.

Una cançó que m'acompanya des que la vaig escoltar per primera vegada, a finals de la primavera. Un poema superb, filosofia, veritat, desig ... i una veu que apunyala l'ànima. Mayte Martín canta No pensar nunca en la muerte.