Com deia Shakespeare (diuen que en sabia molt d'escriure sobre els sentiments humans): "Guardar alguna cosa que m'ajudi a recordar-te seria admetre que et puc oblidar".
Aquest encapçalament tan literari és només per anunciar al món que m'escolta que des d'ahir al vespre faig neteja a La Casa de les Orenetes. No de pols i plats bruts (això ja ho faré demà o demà passat)... Aquesta vegada la neteja inclou retallada de fotografies amb els seus corresponents negatius (sí, tinc una edat), records fútils de viatges i excursions ...
I que bé m'ho passo i que descarregada que em sento!
En això mai no m'assemblaré al meu pare, que diu que cada vegada que li faig neteja de papers li arrenco un tros de l'ànima. M'espera al setembre, però m'ha fet prometre que aquesta vegada no li llançaré cap revista. No ho faré. Únicament les traurem dels armaris perquè es vegi millor el desordre i l'acumulació sense sentit ni criteri (això ho dic jo).
D'aquí em ve el trauma que cada dos per tres em provoca un atac d'esporga, com es diu en el món bibliotequero. Oh! Les esporgades a la biblioteca ... un altre èxtasi total!
M'ha acompanyat una bona estona aquesta cançó tan ultra-romàntica ... enjoy it!
Després he continuat amb coses més fortes com Ute Lemper i les seves cançons de cabaret berlinès. A l'Spoti n'hi ha moltes ;-D
1 comentari:
Que bo! Jo també vaig llenxçar tots els negatius l'altre dia!
Publica un comentari a l'entrada