Paso distinto de Maria Rovira

Últim dissabte d'aquest agost tòrrid. Impossible poder veure l'Àngels Margarit a l'hotel. No vull anar als Verdi perquè l'última de Woody Allen em fa patir (em temo que no estarà a l'alçada de l'anterior).

No passa res ... Dansalona encara ofereix més coses interessants i assequibles. Convenço el meu dolç acompanyant i anem a veure les propostes de Maria Rovira  i la seva companyia de dansa contemporània Trànsit, amb la col·laboració de la Companyia Professional del Conservatori de Dansa de Granada (!) (quina enveja, tenir un conservatori de dansa). Paso distinto i No man's land són els títols de les dues coreografies en escena.

Un  plaer poder disfrutar de la fusió del flamenc i el contemporani de manera senzilla i poc pretensiosa. Un flamenc ple de palos diferents combinat amb música no flamenca. I un contemporani senzill i efectiu, molt bonic, sense contorsionismes anatòmics estranys, combinat amb música una mica flamenca. M'estic pensant a tornar-hi per veure l'altra proposta encara més aflamencada: Somorrostro. Tot per anar fent boca, l'objectiu principal és María Pagés el setembre.

(Prenc apunts mentals per quan torni a les meves classes de dansa ... aquest any faré 2n de flamenc, olé!)

Les cadires incòmodes del Teatre Romea fan el soroll d'una porta que grinyola i és una mica desagradable cada vegada que et mous ... A banda d'això, vam estar-hi molt bé. I els pòsters de l'entrada em van recordar quantes obres de teatre interessants m'he perdut només per culpa meva i ... del sistema capitalista que fa que tot s'hagi de pagar i no es pot arribar a tot perquè una quasi no arriba a tenir les necessitats bàsiques cobertes amb el sou que guanya (... sense respirar, uf!).

Un exemple de com balla la companyia Trànsit