Les reflexions sobre la vida i l'envelliment a través del personatge de l'Olive Kitteridge, un personatge femení curiós. I alhora una descripció de com pot ser la vida diària en un petit poble de Maine (Estats Units). Històries una mica deslligades en capítols no sempre reeixits que no acaben de fer que la història sigui del tot rodona, però és recomanable. La traducció i la correcció una mica fluixes. He trobat algun barbarisme que m'ha fet mal d'ulls i tot. En fi, temo que ja m'hi he acostumat, a aquestes edicions poc cuidades ...
En fi, aquesta història deixa un gust una mica agredolç que no m'ha acabat d'agradar. Em quedo, però, amb una frase: "Els desitjos del cos són sempre una batalla íntima i personal".
Ara continuaré amb Saramago i la seva història sobre els vots en blanc (no sé com ho acabarà, però és molt divertit seguir tota el procés).
Tinc també a la tauleta Soy un gato (una delícia japonesa d'aquestes que s'han de gaudir lentament, com les grans novel·les del XIX).
Canviant de tema: com s'atreveix Catalunya Ràdio a eliminar L'Internauta del gran Vicent Partal? Per què tenim uns responsables de mitjans públics tan ... curts?
Vicent Partal
2 comentaris:
És molt trist si ... un sent ràbia i impotència davant aquestes ximpleries ... com la d'eliminar l'"Ambigú" del Diego A Manrique un programa musical de referència que també portava anys emetent-se des de Radio 3.
Pens que hi ha gent molt mesquina que desenvolupa tota la seva grisor quan li donen una parcela de poder. Parcel·les que moltes vegades s'aconsegueixen per pur amiguisme, clentelisme, deutes inconfessables, etc.
Una merda, vaja. :-(
Ui sí! Lo de Radio 3 també és molt greu. Quina por, no? En mans de qui estem?
Publica un comentari a l'entrada