Un dia se'm va ocòrrer crear el grup al Facebook, per compartir les fotos i alguns records per qui ho vulgués. Ara també hi escriuen sobre aquesta nova Taverna. Si us hi fixeu, però, a la banda esquerra hi ha una data: 1994-2000.
Crear una Taverna “real” també era un dels meus somnis. No és una iniciativa nova, ni personal, sinó la realització, anys després, d'una idea compartida. Ni tan sols no li han canviat el nom.
Ara bé, la Taverna de Smaug també és part del meu passat. I ara em pregunto: pot ser part del meu present, tal com ho és per alguns? Fa anys que he perdut el contacte amb la majoria dels que érem, alguns per circumstàncies de la vida (nous camins, nous amics, nous projectes) ... amb altres per voluntat pròpia o aliena. Però això no vol dir que hagi desaparegut ni que hagi perdut la memòria.
Crec que és de justícia, quan es recomença o es continua un antic projecte, tenir en compte la gent que en formava part, malgrat les distàncies i els possibles conflictes personals. De fet, quan m'ha tocat a mi fer-ho, en una experiència recent amb una nova associació, no he dubtat ni un moment a avisar a qui calia avisar.
Només m'hauria agradat que algú hagués tingut la deferència de fer-me sentir una mica, només una mica, part d'aquest nostre antic somni. I no em refereixo a una invitació a corre-cuita a la “visita” prèvia ni a la mateixa inauguració. El fet de dotar de continuat, tot de sobte, una aventura que ja era acabada i formava part dels nostres records comuns, sense tenir present que hi havia més gent implicada, m'ha semblat poc just i m'ha ferit.
Malgrat tot, us desitjo molta sort.
Una carta així, més o menys, és la que han rebut els principals socis del nou projecte. Només he obtingut una resposta. Però també tenia ganes de compartir-ho amb les persones que em llegeixen i alguna vegada m'han donat el seu suport o consell.
Potser un dia hi posaré els peus, encara que potser ja no m'hi esperen.
P.S. Joan: com a venjança és sublim.
2 comentaris:
"Quan fa uns 9 anys vam donar per acabada l'aventura de la Taverna, la decisió va ser acordada per tothom"
No hi estic gens d'acord, a alguns ens va arribar com a un "no hi ha res més a fer, s'ha acabat" sense possibilitat de ni tan sols discutir-ho. Vam ser dos els que ens vam preocupar de salvar alguns dels objectes més estimats de la Taverna que a hores d'ara haurien desaparegut.
No trobo just que ho valoris només com una venjança d'en Joan, t'ho asseguro, no és això.
Jo sí que espero que algun dia em vinguis a veure a la Taverna.
Una abraçada.
Morwen
Té gràcia que diguis això de salvar objectes estimats ... recorda que a mi, a banda d'enderrocar-me la taverna, també em van enderrocar la casa.
Algun dia d'aquesta passaré, sí. Em sembla que continuen havent-hi molts malentesos i després de 10 anys no té massa sentit.
Publica un comentari a l'entrada