La tieta Mame , Cada set onades i La llista

Arriben a la meva biblioteca de referència (on em passo mitja vida) més de 8 capses amb llibres nous. Em col·lapso. Localitzo els que més m'interessen, me'ls preparo, em faig el préstec (que legal que sóc) i els apilo a la tauleta.

Vaig començar per La Tieta Mame, al llit. Fa unes nits em vaig empassar Cada set onades (un bluf). I dissabte al bus vaig començar a disfrutar amb la nova novel·la de la Laura Fàbregas, la que escriu en holandès i després es tradueix al català. Som-hi:

La tieta Mame, de Patrick Dennis (1955)



La història d'un noi que es queda orfe i és enviat a viure a Nova York, als anys 20, amb la seva excèntrica tieta Mame (es veu que el personatge està inspirat en la tieta real de l'escritpor). Estic quasi al final. Alguns capítols són interessants i m'han sorprès alguns moments molt divertits, rient de debò. Però en general, alguns capítols semblen massa deslligats de la història. Com si l'evolució dels personatges principals no fos del tot creïble. Potser són sensacions meves, però segur que són una mica encertades ;-) Ai, la tieta Mame! ... No arriba a entrar en la categoria de grans heroïnes del meu rànquing literari, però s'hi apropa. A veure com acaba.

Cada set onades, de Daniel Glattauer (2010)



La segona part de Contra el vent del nord (aquest sí , el vaig llegir en una nit i em va fer riure moltíssim), em decep força. Molt. Volia saber com evolucionava la història dels dos amants virtuals. El final, de tan previsible, es fa etern i pesat. I les últimes frases no tenen res de la força del final de la primera part. La protagonista femenina encara em sembla més egoïsta que abans. No. Les coses no van així. Una llàstima.




La llista de Laia Fàbregas (2010)

La llista és la segona novel·la de Laia Fàbregas. De la primera, en vaig parlar aquí mateix (La nena dels nou dits). Tot just estic al principi, però m'interessa. No és tan àgil com l'anterior (a mi l'estructura de capítols amb el narrador alternat m'avorreix una mica). Intriga, soledat. Ja veurem com evoluciona i com acaba. De moment, m'ho passo bé. (I l'autora em fa pensar en una bona amiga de l'Institut que ara mateix viu a Holanda i hi és feliç).



I encara m'esperen, des d'ahir: Tres dones fortes de Marie NDiaye, i els còmics Dios en persona (M.A. Mathieu), Arròs covat 1 (Juanjo Sáez) i Lena y las tres mujeres (Christin/Juillard). Quan tinc ganes de relax japonès, continuo llegint Soy un gato (Natsume Soseki). I també vaig començar Rapsòdia gourmet (Muriel Barbery) ... i que potser no acabaré per avorriment.