Mereixen sempre 5 punts: que el cambrer no pregunti el tipus de te que vull; que el te sigui natural, que sigui servit en tetera i que em posin dos sucres. Resten sempre 5 punts negatius que el te sigui verd i que la llet sigui dins la tassa barrejada amb el te (!?!).
És demanar molt? Sóc massa exigent? No. Només defenso els meus drets com a no consumidora de cafè ;-)
Ah, me n'oblidava: and last but no least ... el te que més em transporti al record d'infància de l'autèntic te anglès de les tardes d'estiu a l'eixida de Can Moner (made by my uncle John & my uncle George) ... obtindrà una distinció extra.
Aquest senyor en sap molt:

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada