Les cultures musicals

Dissabte fred de gener ple de cultures musicals. Primer aconsegueixo veure (després d'anys d'intents fracassats) Innisfree de José Luis Guerín. Després vaig al concert flamenc de Ginesa Ortega.

Innisfree m'arriba a les mans juntament amb tot el pack editat de José Luis Guerín i a través del servei de PI (tan maltractat últimament per terres gironines). No hi ha diners, diuen. Quina broma de mal gust.

Innisfree és un retrat en moviment d'Irlanda. Irlanda és una cultura musical, al meu parer una de les més influents d'Europa, probablement gràcies a les migracions cap a Amèrica. Quina enveja, pertànyer a una nació musical ...

L'escena del pub, amb grups d'homes i dones de totes les edats, reunits en raconets i al voltant de la cervesa negra, cantant tota mena de cançons i balades pròpies, no té preu. El bar esdevé un guirigall de cançons diverses cantades per veus ben diverses i això sí: sempre ben afinades, malgrat la cervesa. Quan un poble gaudeix d'una cultura musical pròpia em fa molta enveja.

A banda del retrat musical, també és un retrat del paisatge despoblat de l'Illa Verda i Lliure. I de carreteres estretes i lluents de pluja quasi amagades per les branques dels arbres que les voregen. Qui hagi conduit per les fantàstiques carreteres d'Irlanda sabrà a què em refereixo. Un altre plaer.

I al vespre una altra cultura musical, la que ve del sud. Cante flamenc a la veu de Ginesa Ortega.Alegrías de Cádiz. Aquest estiu tornaré al sud i podré disfrutar de nou de la sort de tenir a prop un poble musical. No és el mateix aplaudir a Catalunya que a Cádiz. Allà sempre ho fan a ritme de tango o alegrías. Ho puc certificar ;-)

I fins aquí la posada per escrit de la meva enveja per les cultures musicals. I que la vida em doni oportunitats per poder-ne gaudir, ja que la meva cultura no ho és. 

Us deixo amb un poema de Yeats (1892):

Innisfree és una petita illa al costat occidental del Llac Gill, al comtat de Sligo.Yeats hi passava part de l'any quan era petit.Innis, en gaèlic, significa illa. Per tant, seria l'Illa lliure. I també pot ser un joc de paraules en anglès: inn (hostal) is (és) free (gratuït).

I will arise and go now, and go to Innisfree,
And a small cabin build there, of clay and wattles made;
Nine bean rows will I have there, a hive for the honeybee,
And live alone in the bee-loud glade.

And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
Dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a-glimmer, and noon a purple glow,
And evening full of the linnet's wings.

I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements gray,
I hear it in the deep heart's core.

Google Traductor