 |
| Sleeping beauty, de Henry Meynell Rheam |
Somiava que habitava en murs de marbre
rodejada de vassalls i servents,
i per tots aquells que es congregaven entre aquells murs,
jo n'era l'esperança i l'orgull.
Acumulava incomptables riqueses
i tenia un noble nom ancestral.
Però també somiava el que més em plaïa:
que tu m'estimaves igual.
rodejada de vassalls i servents,
i per tots aquells que es congregaven entre aquells murs,
jo n'era l'esperança i l'orgull.
Acumulava incomptables riqueses
i tenia un noble nom ancestral.
Però també somiava el que més em plaïa:
que tu m'estimaves igual.
Que tu encara m'estimaves igual.
Somiava que els pretendents em prenien la mà,
que cavallers agenollats
i amb vots irresistibles per cap altra cor de donzella,
es comprometien a ser-me fidels.
I vaig somiar que un d'aquests nobles hostes
demanava la meva mà.
Però també somiava el que més m'encantava:
que tu m'estimaves igual.
Que tu encara m'estimaves igual.
Somiava que els pretendents em prenien la mà,
que cavallers agenollats
i amb vots irresistibles per cap altra cor de donzella,
es comprometien a ser-me fidels.
I vaig somiar que un d'aquests nobles hostes
demanava la meva mà.
Però també somiava el que més m'encantava:
que tu m'estimaves igual.
Que tu encara m'estimaves igual.
I Dreamt I Dwelt in Marble Halls or The Gipsy Girl's Dream és una ària molt popular en països anglosaxons, que forma part de l'òpera The Bohemian Girl (Michael William Balfe, 1843). Jo la vaig conèixer a través de la versió d'Enya (Sheperd moons, 1991). Martin Scorsese la va utilitzar en la meravellosa adaptació al cinema d'Age of Innocence (1993).
La traducció és meva i ben meva.
Si tingués una nena petita per fer-la dormir ... aquesta és una de les cançons destinades a ser de bressol in Lórien's home.
En aquest Tube, una magnífica versió de Joan Sutherland:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada